FINS EL DARRER ALÈ NO RENUNCIEM A RES

F.P.Europa 3 – Martinenc 1

I tot queda per la darrera jornada.

Arribem a la darrera jornada amb possibilitats d’aconseguir el que portem perseguint des de el ja llunyà partit inaugural d’aquesta Lliga contra la Vila Olímpica.

La veritat es que està molt difícil, però hem demostrat que no volem perdre la oportunitat de ser-hi fins al darrer moment.

Avui un partit trampa l’hem solucionat no sense patiments. Partit trampa per la hipermotivació de l’equip contrari i per la pressió i angoixa que podia aparèixer en els nostres.

Ho han solucionat força be, sabent el que s’havia de fer en tot moment. Avui no era partit per l’espectacle, ni per les condicions climàtiques que feien mes difícil d’elaborar bon joc, ni per la situació a la Lliga on ara com ara prima la victòria per sobre de la forma d’aconseguir-la.

Un partit de treball i concentració, on tant sols hi hagut un sol moment d’errada en aquesta concentració i ha facilitat el que ens marquessin el seu gol. Tota la resta de partit ha estat força controlat i a la segona part no ens han fet cap ocasió de gol en contra.

El matx ha començat vibrant i Palou ha tingut dues arribades a l’àrea on, segons al meu entendre i per la posició que ocupava a la graderia li han fet dos clars penals, cap d’ells dos assenyalats per l’àrbitre, que ha acabat mostrant la tarja groga al nostre jugador per simular la falta, que realment existia.

Aquest fet ha descentrat al nostre jugador i ha tingut que ser substituït per evitar una expulsió per les protestes.

Ja no es el primer cop que això ens passa i aquestes actituds només perjudiquen a l’equip i al propi jugador.

Llavors ja anàvem 1 – 0 Gol aconseguit per en Lluís d’un xut espectacular des de fora de l’àrea .

El Martinenc fruit de l’empenta que posava en el seu joc, s’ha fet per uns instants amb el control de la pilota i del partit, però al minut 25, Ion treu una falta que després de intentar un rebuig la defensa del Martinenc, arriba a la frontal de la petita i Guillem s’anticipa molt be entre dos defensors i allotja de cap la pilota a la xarxa. 2 – 0 i tot encaminat cap a una victòria fàcil.

EUROPA - MARTINENC GOL GUILLEM 2-0
by VICHILL

Però al 38, es complicava de nou a l’ aconseguir el rival el seu gol fruit d’una indecisió, aprofitant-t’ho molt be i complicant-nos el partit.

Els nervis podien aparèixer en els nostres, però no ha estat així i en la reanudació a al segona part, s’ha sabut gestionar el temps i l’avantatge que teníem al marcador.

No hem reculat i hem tingut la majoria de temps la pilota. Potser no amb tant encert com d’altres dies, però si tu tens la pilota no la te l’altre i si no tenen la pilota no et faran gol.

Tot i així el 2 – 1 no donava per gaires alegries i si seriositat en el camp. Cosa que avui si ha fet tot l’equip.

I al minut 41 el Martinenc intenta provocar per segon cop la mateixa jugada de fer mostrar una tarja groga a Hugo. En una falta li llencen la pilota a sobra, quan el nostre jugador no volia interrompre el joc. L’àrbitre no assenyala res i deixa continuar el joc que acaba amb una passada llarga interior cap al mateix Hugo que defineix perfectament superant per velocitat defenses i porter fent que el marcador reflectís al final del partit el 3 – 1.

Les possibilitats de ser Campions hi son i no hem de desaprofitar les nostres opcions.

Anirem a Magòria a aconseguir la Victòria.

M’han sortit dos rodolins de dins...ara jo son tres.

Aquesta Lliga s’acaba i sigui quin sigui el Campió crec que es produirà un injustícia per a qui quedi segon.

Estic ben segur que pujarà algun equip d’un altre grup que serà molt inferior al que quedi segon o tercer del nostre grup 12.

També crec que es injust que la segona divisió sigui una mena de pou on sigui tant difícil sortir-ne.

Perquè la Gran Federació Catalana de Futbol no fa una promoció entre els segons, per donar mes possibilitats d’arribar a primera?

Crec sincerament que en joc hem estat el millor equip del grup.

Crec que el Santa Eulàlia també mereix l’ascens per la ratxa meritòria de victòries que porten.

Espero amb ànsia ja el proper cap de setmana, on com a minim siguem a Itaca un parell d’hores, senyal de que hem guanyat el nostre partit contra el M9M.

I després esperar si l’arribada a Itaca es per quedar-nos o ha estat una visita si el Santa Eulalia també guanya.

La nostre itaca es la Primera.