Perdre al camp del llavors líder, i que ha esdevingut al final campió, podia ser previsible, però no ho varem fer. Varem empatar 1-1.
O al camp d’ on també ha perdut el Singuerlin, a Sant Andreu, també podria haver estar probable, però tampoc ho varem fer. Varem aixafar al Sant Andreu al seu camp per 0-4.
I al camp de qui ve darrere nostre, el Carmel, i tampoc varem punxar allí, 1-4 amb un dels millor partits de l’any.
I a l’incòmode camp de d’Escolapis, l’equip que mes gols ha marcat fins ara, un altre 1-4.
Lluny de casa nomes hem punxat al camp del Sistrells i de forma poc ortodoxa amb la intervenció clara de l’àrbitre.
Es a dir com a visitant, per a mi, una campanya impecable.
El problema l’hem tingut a casa nostre.
Precisament on no hauríem d’haver tingut problema, amb un dels millors Camps per a practicar el joc nostre. terreny de joc ample, llarg i en bon estat.
Tres entrebancs, però, han espatllat tota la feina que fèiem be en terreny contrari.
Contra el Carmel, no hauríem d’haver perdut mai. Som millor equip i ho varem demostrar al seu camp.
Contra el Singuerlin potser un empat hauria estat mes just, però tot va anar com va anar i cal acceptar el resultat.
I aquest darrer partit contra la Trinidad...
Sabíem com jugaven, a la pilotada llarga i que correguessin els seus dos davanters, i varem tornar a caure en el parany que ja casi ens va fer perdre el partit de la primera volta.
A més semblava que els nois no eren, ja des de el primer minut, prou conscients i poc mentalitzats de la importància d’aquest partit per seguir vius, com a mínim fins el darrer moment de la lliga per exhaurir les possibilitats que teníem.
Hi havia fases del partit que semblava un amistós per la poca tensió existent.
Conclusió la Lliga l’hem perdut nosaltres a casa.
Amb els 6 punts perduts incomprensiblement i el possible empat, que representarien dos punts menys pel Singuerlin, ara seriem nosaltres qui hagués esdevingut campió.
