diumenge, 26 d’abril del 2009

FANTFASTIC...


PUJADAS 2 – EUROPA D 3


No, no he tingut cap errada tipogràfica, però aquest joc de lletres em dona peu a reflectir en total el partit d’ahir al camp de motocross de Pujadas.


I es que de veritat quin fàstic el que s’ha de veure en segons quins llocs.


Minut 1 de partit, des d’el darrera d’una de les porteries, dirigit a l’àrbitre i als nostres jugadors...

- “mecaguen en todos tus muertos mas recientes !!! “

- “Cabron” !!!

- Muerete !!!, quan algun dels nostres havia pres mal.

- I moltes d’altres irreproduibles.


Fantàstic el resultat, per un partit no lluït, també impossible de lluir en un terreny de joc impracticable, però si molt treballat i que deixa les coses al seu lloc entre un i altre club.


Victòria merescuda, perquè només nosaltres hem volgut jugar a futbol.


Agressions, insults, amenaces, etc... no han fet que cap dels nostres s’espantes i ens hem dedicat a intentar, si mes no, crear joc amb mes o menys encert, però sempre amb la voluntat de jugar a futbol.


I tot bàsicament alimentat per gent de fora del terreny de joc, doncs fins quasi be fins al final del partit els jugadors del Pujadas estaven mes pel matx que no per intentar armar gresca.


Però amb Presidents de club entrant al camp per amenaçar arbitres, gent cridant com energumens, entrenadors fent una tasca destructiva per la formació, no de tant sols jugadors, sinó que de persones, no podia acabar be.


Respecte del futbol una primer part estranya on ens hem avançat per 0-2, un primer gol de Fusté a la sortida d’un còrner als 18’.



El segon l’ha fet Palou al 26’ rematant una jugada centrada per Borrull.

I en dos minuts fatídics gairebé a la fi de la primera part del 43’ al 45’ encaixàvem dos gols que feia que la mitja part estiguéssim en empat a 2.

Banqueta de Luxe...



Marcar el tercer gol, el de la victòria ha representat un “xute” d’adrenalina, per no dir una altre cosa, que ha fet que perdessin els papers, ja també els jugadors del Pujades.






Dues lesions les de Guillem al genoll i Ruben d’una clara agressió amb una patada per darrera sense cap intenció de jugar la pilota i d’altres cops a altres jugadors es el que sembla un “Parte” de guerra.

Trist molt trist el viscut avui a Pujadas, però nosaltres a la nostre feina, que el camí fa Pujades i me’n vaig a peu...aguantant e intentant arribar a dalt de tot.


dimecres, 22 d’abril del 2009

A LA CAÇA



EUROPA D 5 – SISTRELLS 1

Tres partits hem perdut en aquesta lliga.


Un d’ells, d’ingrat record per les circumstancies arbitrals, va estar contra un Sistrells, que ja llavors no vaig veure que fos superior a nosaltres en cap moment.


Avui s’ha confirmat el que creia, que no hi ha color entre un i altre equip.

Sense fer un partit brillant al 100%, s’ha esborrat del camp un rival que tampoc ha mostrat una ambició excessiva, sinó que ens al contrari, ha vingut amb un plantejament que semblava que trencàvem als 5 minuts quan Oriol marcava un gol que l’àrbitre anul·laria per un suposat fora de joc, inexistent, doncs venia per darrera de la pilota que ha centrat Ivan.

El Sistrells, seguia jugant a deixar passar el temps sense mes i nosaltres ens hem anat encomanant d’aquest joc, i poc a poc el partit semblava que anava dormint-se.


Fins a la mitja hora on en una jugada aïllada el Sistrells ha fet una arribada a l’àrea i Buix ha hagut de fer penal. I el convertien en el 0-1.

L’equip ha acusat el cop, però per sort positivament, s’ha despertat de la letargia i 5 minuts desprès empatàvem el partit en una jugada trenada entre Palou, Burrull i finalitzada per Oriol.



4 minuts desprès, al 42, Aleix entrava ara des de la dreta, arriba la pilota a Oriol, que li cedeix altre cop a Aleix que venia en carrera i tot just abans de rematar un defensa del Sistrells marca en pròpia porta.



En tretze minuts havíem fet mes que els 35 anteriors i posàvem les coses al seu lloc. 2-1 i fins i tot ens ha donat temps a fer un travesser abans de l'àrbitre xiules la mitja part.



Segona part amb una mica mes intensitat que la primera, però amb desencert a l’hora de fer la darrera passada o de fer la rematada.


Abans del minut 23’ on Rafa a la sortida d’un córner aconseguia i desprès de rematar per primer cop fer el 3-1, havíem tingut varies ocasions de fer el gol de la tranquil·litat.

Buix també contribuïa a a aquesta tranquil·litat fen
t alguna aturada de mèrit en les escasses arribades que feia el Sistrells.

Al 34’ Palou, ara si, aconseguia perforar per quart cop la porteria i situava el 4-1


El 5-1 el feia Aleix internant-se per l’esquerra venint des de la posició de lateral en jugada personal i definint perfectament.


En definitiva, llàstima de partit perdut a l’anada i que ens haurà perjudicat greument aquell resultat en la lluita per la Lliga.


Tenia el pressentiment que el Sistrells ens ho posaria mes difícil i que era una de les esperances de que fos un dels entrebancs on el Singuerlin punxes.




Però potser vam ser nosaltres també els que no deixarem jugar al Sistrells i es mes equip del que va demostrar el dissabte.

L’esperança es l’últim que es perd, diuen.

La setmana vinent el Singuerlin descansa i es una oportunitat per a posar-nos a un punt, encara que amb un partit mes, i després juguen contra Sant Andreu, un de les possibles contraris que li pot donar guerra si tenen un bon dia.

I esperar, esperar sense descans i amb total concentració i afrontar tots els partit amb l’ambició de guanyar, per posar pressió al líder.

El proper partit contra Pujades, si aconseguim fer tres gols com minim, haurem arribat al centenar de gols.

Màxim de gols a favor, mínim de gols en contra i màxim de punts son els reptes nostres ara com ara a la Lliga per si hi hagués alguna possibilitat de pujar com millor segons estar ben situats com a candidats i si sona la flauta de les errades del Singuerlin benvinguda sia.

dimecres, 15 d’abril del 2009

ESTADISTIQUES

Ara, amb el parèntesi de la Lliga he fet un parell d'estadístiques dels gols de l'equip
Una primera amb els gols aconseguits per franges de minuts i un altre per jugadors.






diumenge, 5 d’abril del 2009

QUI VA DIR QUE SEGONES PARTS MAI NO EREN BONES???

SANT ANDREU 0 - EUROPA D 4



Minut 45' de la primera part..., i tot semblava estar en el mateix lloc on havíem acabat la setmana passada contra el Catalonia.
Voluntat, però poca profunditat i molta desconnexió entre línies, que feia que no arribéssim amb prou claredat al davant .
I les mateixes errades del partit anterior de massa conducció de pilota i individualisme.
L'equip feia preocupar, perquè s'estava perdent l'espurna i no es veia pel moment una reacció que fes canviar la dinàmica del joc.

Però el descans va ser reparador.

El fet de que entrenador vagi coneixent a cadascú i el millor lloc on es pot treure mes rendiment d'un jugador, i que els jugadors vagin també a l'hora entenent el que es demana d'ells i les noves ordres tàctiques, han fet que tornes a rutllar l'equip i s'ha passat per sobre d'un Sant Andreu que res ha pogut fer davant de les arribades constants del nostre equip.

No massa minuts han passat de la segona part quant una redistribució posicional de jugadors han donat un equilibri al joc. Ja no eren els jugadors qui havien de correr amb la pilota, sinó que era la pilota la que corria cap als jugadors, combinacions ben trenades i eleccions correctes de passades han fet que el partit fos molt vistós en la segona part.

Al minut 8' Alberto treu una falta i el porter refusa amb els punys, la pilota arriba a Oriol que li deixa a Carlos que venia des de darrera i engalta un fort xut que no pot aturar el porter i obre la llauna aconseguint l' 1 - 0



Al 25', i em sap greu no poder haver captat aquest gol perque ha estat dels mes bonics, Oriol feia una passada a l'interior cap en Palou i pica la pilota per sobre del porter, fent el 2 - 0 d'una esplendida vaselina.

I al 33' era Oriol qui entrava pel mig i sobrepassava el porter posant el ja tranquil·litzador 3 - 0.



Hem disposat de mes ocasions per a aconseguir una golejada mes gran, però no seria ja fins el 45', ja a les acaballes del partit quan Puig deixava el marcador en el que seria el resultat definitiu de 4 - 0



Sembla que es va retrobant l'equip amb ell mateix i que la línia de treball a seguir es la mostrada a la segona part, on realment es van veure coses prometedores.

La parella Palou-Oriol sembla tenir un molt bon enteniment, tant a l'hora de crear espais per la entrada del que esta per darrera al davanter, com per a buscar passades que no s'esperen.

El extrems força oberts faciliten la creació d'espais per l'arribada de la segona línia siguin des de la mitja punta com des d'els mitjos purs.

La zona central de la defensa força assentada, tant amb la parella Fusté-David, com Fusté-Alberto.

La porteria amb un Buix força tranquil i seré tot i el tarannà especial del partit per ell.

Laterals amb bona projecció ofensiva, però amb solidessa al darrera, on tant sols algun cop li han guanyat l'esquena al defensor nostre.

Jo li tenia un respecte especial a aquest partit, respecte o por, per la motivació del Sant Andreu i per la resposta nostre. A la primera part la sensació era que la por era raonable, però a la segona totes les pors i dubtes han quedat esvaïts, per la bona resposta de l'equip.

Enhorabona per la victòria que fins i tot diria que ha estat lluïda.

Nomes una cosa...ens podrieu regalar un partit sencer com la segona part d'avui i no tant sols mitges parts???

Gracies.