ESCOLAPIS SARRIA - EUROPA D

No, No es que faci la crònica abans d'hora.
Es nomes per veure la diferencia de dimensions que hi ha entre el nostre camp i el que jugarem demà.
Camp extremadament estret on cal tornar a retrobar-se amb la victòria.
Cal dir que es una imatge a escala proporcional entre un i altre camp les dues imatges estan preses des de una distancia de 100 m. d'alçada.

RECUPERAT CRACK !!!

TOC D'ATENCIO

EUROPA D 1 - CARMELO B 2

Toc d'atenció per si algú es creia que la Lliga arribaria sola.

Aquí ningú no regala res, i menys si et dius Europa.



Els contraris surten al camp sobre motivats, cosa que aquest diumenge es va trobar a faltar i molt en el nostre equip.

Un equip amb mes ganes que qualitat ens va guanyar al nostre camp sense fer res especial que demostres que qualitativament era millor que nosaltres, ara si mes ganes i empenta hi van posar.

Si no despertem regalarem la Lliga abans d'hora i el que hem de fer ara es reaccionar i demostrar la vàlua dels nostres jugadors, que independentment de esser de primer, segon o tercer anys, es molta.

Varem jugar un partit desconegut per nosaltres.
Esperàvem la pilota als peus, quan el nostre joc es de buscar els espais.
No vam aconseguir guanyar la guerra del mig camp i les pilotes dividides se les enduien ells.

A mes al minut 20 de la primera part es lesiona en Palou i l'equip queda tocat al perdre una de les referencies.



Les errades a aquestes alçades encara son solucionables, però se'ns menja marge de reacció per possibles entrebancs futurs.
Per això no ens podem permetre luxes d'aquesta mena i a partir d'ara hauran de pagar els plats trencats els nostres propers rivals, i començar ja a remuntar posicions.

Crec que es possible ja que hi ha equips que ara son a dalt que es faran mal entre ells mateixos i nosaltres hem d'aprofitar-ho i arribar al capdavant de la classificació.

Així doncs a posar-se les piles i PIT I COLLONS, sense renunciar a la qualitat.

SUPERIORS, MOLT SUPERIORS

SANT FELIU DE CODINES 2 - EUROPA D 4 ( Amistós)

Aprofitant l’aturada a la Lliga per la nostre jornada de descans, hem anat fins Sant Feliu de Codines a disputar un amistós amb l’equip local.

Abans a Castellterçol vam dinar i força pares, cos tècnic i jugadors.

I després el partit començava a les 17’00 hores. En aquesta primera part el que ha quedat demostrat es que qui fa la digestió mes depresa es en Rafa, que es qui va estar mes entonat i qui aconseguia superar una i altra vegada al seu defensor.

Es va avançar el Sant Feliu de Codines al minut 3.

Fusté al minut 15, rematava de cap una falta llençada per Oriol Cuesta, sembla que aquesta parella tinguin assajat ja el posicionament de centrada i rematada, doncs no es el primer i esperem no serà l’últim gol que fabriquen aquesta societat.

6 minuts després en Rafa, que ja havia trobat l’escletxa a la defensa del Sant Feliu, era objecte d’un clar penal que ell mateix convertia en el 1-2.

Tot i anar guanyant estava clar que faltava el toc màgic competitiu i havíem remuntat jugant al 50%.

Abans de finalitzar la primera part ens empataven a 2 de llançament de penal.

Es curiós la quantitat de penals que ens han xiulat tant en contra com a favor en aquest començament de temporada.

Segona part i la digestió sembla que ja ha fet baixar l’àpat.

Al minut 4 de la represa combinació Oriol Cuesta, centrada d’en Pingu, Oriol Canyada posa la pilota al centre de l’àrea per a que Ivan marqui el 2-3.

El 2-4 repetiria Fusté al rematar un refús curt de la defensa Santfeliuenca.

En aquesta segona part ja l’equip era mes el que coneixem, on el moviment de pilota ha fet que al final el contrari desaparegués del terreny de joc. Hem tingut constants arribades on podríem haver fet força mes gols.

La defensa ni per les bandes ni pel centre no ha deixat crear cap ocasió de gol. Molt correctes en Miki, Alberto, Tadin i Pingu al començament, així com Fuste despres a la segona. Tots dos laterals tapant els intents d’incursió contraris i desdoblant-se en atac amb encert. I Pingu i Alberto sempre començant la jugada i no rifant la pilota.

Un Pingu cada cop també mes atrevit de cara a la porteria contraria.

Els gols han arribat en dues ocasions puntuals per el que comentava al principi, la falta de tensió de la competició ha provocat que els hi facilitéssim les dues úniques ocasions que han tingut, doncs en llançaments de faltes en Buix les ha solucionat correctament.

Al mig camp el debut en partit d’Hugo on poc a poc anirà trobant el ritme necessari.

Fusté amb el seu primer doblet de la temporada i Carlos cobrint força espai del terreny de joc.

Un Oriol Cuesta mes inspirat a la segona part on s’ha mogut amb força mes encert i subministrant amb mes fluïdesa que a la primera part pilotes a la davantera que han provocat força ocasions de gol.

Un Rafa a l’inreves ha brillat mes a la primera que a la segona i un Danilo que se li fa el camp curt i on ha d’aprendre a dosificar les jugades i quan fer-les. Un Oriol canyada com sempre, torero, on sempre et dona una profunditat de joc per l’esquerra i optant per l’opció mes encertada i un Ivan incisiu i rematador.

Un apunt especial per en Buix per donar-li ànims al encaixar dos gols per mala sort. I per en Guillem que ha jugat uns minuts amb força encert.

Ara cal reprendre el ritme de competició per la setmana vinent que ens visita el Carmel i on hem de tornar a estar al màxim nivell de joc.

Sembla que Bosco i Sistrells han començat forts la Lliga i els hi haurem de posar el llistó molt alt per a que els hi sigui complicat d’aguantar el ritme que volem imposar.

Així doncs ja fins al final de la primera volta son 12 jornades on el repte es guanyar-ho tot, per així situar-nos al lloc on ens correspon.

Cap a Itaca hi falta gent.

BE ESTÀ EL QUE BE ACABA, PERÒ SI COMENÇA AIXÍ MILLOR...

EUROPA D - 6 – MARTINENC - 1

No era un torneig de tennis, era la Lliga que ja es aquí.

La diferencia en el marcador es la que realment hi ha entre els dos equips, segons el meu parer.

Un equip que ha buscat jugar amb la seva pròpia identitat de joc pacient al darrera i elèctric quan s’arriba a les línies davanteres l'Europa, i una altre que ha jugat al que podia, Martinenc.
Era prou significativa la imatge d’alguns jugadors del Martinenc, quan l’àrbitre ha xiulat el final de la primera part, caiguts al terra d’esgotament.

El Martinenc s’ha passat l’estona corrent al darrera de la pilota i tot i que només hem arribat a la fi de la primer part amb dos gols d’avantatge podia haver estat un resultat molt mes escandalós d’haver aprofitat les ocasions que hem fabricat.

Als deu minuts ja havíem disposat de tres ocasions força clares per avançar-nos, però Oriol Cuesta a centrada de Palou, i Palou després a passada en profunditat d’Oriol que li tornava l’assistència, han rematat al cos del porter.

En Oriol Canyada aprofundia per la banda esquerra i desbordava amb la col·laboració de Tadin, no arribant les centrades per poc a convertir-se en gol.

Al minut 27, però si aconseguia Lluís fer arribar la pilota a la xarxa fent l’1-0.



Al 31, ja hem aconseguit el 2-0, d’una falta treta per Oriol Cuesta i rematada de cap d’Alberto 2-0 i així hem arribat a la mitja part.

Molt bona primera part en joc tant defensivament com ofensivament.

La segona part començava i al minut 3 el Martinenc, s’il·lusionava escurçant diferencies, 2-1, i això els ha fet créixer en moral i ganes.
Però l’equip ha estat molt tranquil en tot moment, esperant a donar el cop definitiu: Des de la grada patíem perquè un 2-1 sempre et pot donar algun ensurt, però la veritat es que als nois se’ls veia força tranquils. Madurant el partit, vaja.

I al 26, el que des de la grada esperàvem, el 3-1 que tancava les expectatives del Martinenc. Jugada molt protestada com fora de joc, per l’entrenador rival (li ha costat l’expulsió), però totalment legal com es pot veure en el video.

I tres minuts després al 29 Palou s’interna per l’esquerra i el seu intent de centrada l’acaba introduint en pròpia porta un defensa, 4-1.

EL 5-1 ja amb el contrari totalment desfet i centrant-se mes en les protestes que en el joc el fa Burrull, entrant pràcticament amb la pilota fins al fons de la porteria d’una pilota que havia superat al porter per part d’Ivan.

Jo ja m’havia guardat la llibreta on anoto coses a la butxaca quan en Fusté posava la cirereta al pastis, marcant d’un xut llunyà en vaselina al porter al minut 47 de la segona. 6-1.



He vist un equip que sap ser sobri quan ho ha de ser, i pacient, però amb la qualitat per imprimir la velocitat necessària per a convertir en trepidant el ritme quan l’interessa per finalitzar la jugada.

Això només ha fet que començar, però s’havia de començar així.

Que ens coneguin !!!
Que ens respectin !!!,
però nosaltres també hem de respectar als altres equips i mes ara al principi que no sabem com juguen ni el potencial dels demés.

Ja hem fet el primer pas cap a Itaca..., tant de bo al final poguem dir
Aquest any si !!!

COMENÇA L'ESPECTACLE !!!

Ja era hora, tots en teniem ganes de que l'hora de debò arribes. L'hora de començar a patir i esperem que mes l'hora de gaudir.
DEMÀ COMENÇA LA LLIGA.
L'espectacle ha començat.



I demà com a primer rival tenim l'equip del


i

Sort i de nou el camí a Itaca es en marxa.

MAMMA MIA !!!

Vilanova del Vallés 0 - Europa D – 5

No hi és tot l'equip, però aquest son els nois que van afrontar el darrer partit de preparació cara a la Lliga que comença la propera setmana

Als acords de la banda sonora de la película Mamma Mia (l’encarregat del camp segurament havia comprat el CD aquesta setmana i l’havia d’amortitzar), els nois del Juvenil D han fet una maneta a Vilanova del Vallés.

Abans del partit m'agrada la imatge de concentració que fa l'equip

Ahir vaig empalmar, en el mes bon sentit de la paraula, dos bons partits de futbol, d’aquells que et quedes a la nit rememorant jugades que has vist des de les 18’00 fins les 24’00 tot d’una tirada.

Fins i tot vaig tenir confusions per les semblances de gols i bon joc que vaig veure. (menys amb l’himne del Barça que en lloc de “Tot el camp, es un clam, jo anava cantant el Mamma Mia...).

Minut 2 del partit Oriol Cuesta, o era Xavi Hernández, treu un còrner i Màrquez, perdó, Fusté marca el primer gol de remat de cap.

Fins al final de la primera part vam tenir força ocasions de augmentar el marcador amb un Ivan que es va moure molt be entre la defensa, però l’ànsia d’aconseguir el gol el va trair i no va poder ser.

Burrull estava a punt fer un magnífic gol però la pilota s’estavellava al pal.

Oriol Cuesta avisava amb el tir d’una falta que el porter va treure a darrera hora i que anava a l’escaire.

Minut 45 Oriol Cuesta treu una falta llunyana i la pilota tot i que sembla que el porter podria haver fet mes fa una “folha seca” i cau aconseguint el segon, 0-2 al descans. (Messi aconsegueix el gol de falta)

En aquesta primera part vam patir una forta pressió de l'equip local que no els hi va donar massa fruits, malgrat que vam tenir alguna que altra badada, que vam saber solucionar i que ells no van saber aprofitar i fins que se'ls hi van fondre els ploms i van caure esgotats, ja abans de finalitzar el primer temps.

Al començament de la segona part clarissim penal sobre Rafa que llença ell mateix i fa el 0-3, (gol d’Eto’o de penal).

Posteriorment anul·laven un gol de oriol Cuesta per falta prèvia de Palou.

Palou podria haver fet ell el 0-4, però li en lloc d’això li deixa la pilota per en Puig que desprès d’un primer intent acaba fent arribar la pilota a la xarxa per fer el 0-4. (xut d’Iniesta al pal i gol de Gudjhonsen)

Palou llençava una falta a la creueta.

I per tancar el partit, bona jugada incisiva de Rafa per la dreta i arriba la pilota a Puig que li torna l’assistència anterior a Palou que fa el 0-5. (Aquest m’ha recordat el gol de Donetz al darrer minut del Barça amb la cesio de Xavi a Messi),

I com no, la perdua dels nervis per part d’alguns jugadors de l’altre equip davant la impoténcia de la superioritat del nostre joc, una cosa que ja hem vist d’altres vegades en aquesta pretemporada.

Una diferencia, i es que nosaltres vam acabar sense que ens fessin cap gol.

Amb perdonareu aquestes llicencies comparatives amb el Barça, però una tarda de dissabte com la d’ahir fan que estimis més cada cop aquest esport.

La base i filosofia de joc d’aquest equip esta assentada, caldrà mantenir-la i mantenir també les ganes que aquests nois estan demostrant i que ens farà arribar on tots junts volem.

Les proves han acabat i ara va de debò.

Aquesta Lliga ha de ser nostre.

El vaixell cap a Itaca es a punt de sortir...

CULTURA GENERAL

Vilanova del Vallès

Vilanova del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. També és conegut amb el nom de Vilanova de la Roca, tot i que cal apuntar que aquesta denominació és del tot incorrecte ja que és el nom previ a la independència municipal de 1983.
El 1857 es va agregar a la Roca del Vallès, i el 1983 es va desagregar en part de la Roca i en part de Montornès del Vallès, municipis dels quals havia format part a l'arrel de la dictadura espanyola de Franco. Durant la 2a República, Vilanova del Vallès també va existir com a tal.

Població (any 2007) 4.121
Superfície (km2) 15,2
Densitat de població 271,1 (hab./km2)

L’equip de futbol d’aquesta població te aquest escut



i al camp s’arriba així.




I el camp es aquest