diumenge, 12 d’octubre del 2008

BE ESTÀ EL QUE BE ACABA, PERÒ SI COMENÇA AIXÍ MILLOR...

EUROPA D - 6 – MARTINENC - 1



No era un torneig de tennis, era la Lliga que ja es aquí.



La diferencia en el marcador es la que realment hi ha entre els dos equips, segons el meu parer.

Un equip que ha buscat jugar amb la seva pròpia identitat de joc pacient al darrera i elèctric quan s’arriba a les línies davanteres l'Europa, i una altre que ha jugat al que podia, Martinenc.
Era prou significativa la imatge d’alguns jugadors del Martinenc, quan l’àrbitre ha xiulat el final de la primera part, caiguts al terra d’esgotament.



El Martinenc s’ha passat l’estona corrent al darrera de la pilota i tot i que només hem arribat a la fi de la primer part amb dos gols d’avantatge podia haver estat un resultat molt mes escandalós d’haver aprofitat les ocasions que hem fabricat.




Als deu minuts ja havíem disposat de tres ocasions força clares per avançar-nos, però Oriol Cuesta a centrada de Palou, i Palou després a passada en profunditat d’Oriol que li tornava l’assistència, han rematat al cos del porter.




En Oriol Canyada aprofundia per la banda esquerra i desbordava amb la col·laboració de Tadin, no arribant les centrades per poc a convertir-se en gol.



Al minut 27, però si aconseguia Lluís fer arribar la pilota a la xarxa fent l’1-0.



Al 31, ja hem aconseguit el 2-0, d’una falta treta per Oriol Cuesta i rematada de cap d’Alberto 2-0 i així hem arribat a la mitja part.



Molt bona primera part en joc tant defensivament com ofensivament.


La segona part començava i al minut 3 el Martinenc, s’il·lusionava escurçant diferencies, 2-1, i això els ha fet créixer en moral i ganes.
Però l’equip ha estat molt tranquil en tot moment, esperant a donar el cop definitiu: Des de la grada patíem perquè un 2-1 sempre et pot donar algun ensurt, però la veritat es que als nois se’ls veia força tranquils. Madurant el partit, vaja.





I al 26, el que des de la grada esperàvem, el 3-1 que tancava les expectatives del Martinenc. Jugada molt protestada com fora de joc, per l’entrenador rival (li ha costat l’expulsió), però totalment legal com es pot veure en el video.


I tres minuts després al 29 Palou s’interna per l’esquerra i el seu intent de centrada l’acaba introduint en pròpia porta un defensa, 4-1.


EL 5-1 ja amb el contrari totalment desfet i centrant-se mes en les protestes que en el joc el fa Burrull, entrant pràcticament amb la pilota fins al fons de la porteria d’una pilota que havia superat al porter per part d’Ivan.

Jo ja m’havia guardat la llibreta on anoto coses a la butxaca quan en Fusté posava la cirereta al pastis, marcant d’un xut llunyà en vaselina al porter al minut 47 de la segona. 6-1.



He vist un equip que sap ser sobri quan ho ha de ser, i pacient, però amb la qualitat per imprimir la velocitat necessària per a convertir en trepidant el ritme quan l’interessa per finalitzar la jugada.

Això només ha fet que començar, però s’havia de començar així.

Que ens coneguin !!!
Que ens respectin !!!,
però nosaltres també hem de respectar als altres equips i mes ara al principi que no sabem com juguen ni el potencial dels demés.

Ja hem fet el primer pas cap a Itaca..., tant de bo al final poguem dir
Aquest any si !!!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici