PENALTY GOL ES GOL..., O ES ENALTY I DESPRES GOL?
EUROPA D 4 - CATALONIA 0
No se que voleu que us digui del partit d’avui...
Una primera part mitjanament acceptable i una segona part per oblidar.
Avui començava una nova direcció per aquests nois, que tenia la difícil tasca de revifar al grup.
Doncs avui el grup no ha respost com calia.
Sembla que s’hagi perdut l’alegria i frescor que en molts partits han demostrat tenir.
Potser pel fet de tenir nou entrenador, alguns jugadors han volgut demostrar “INDIVIDUALMENT” la seva qualitat. I això ha repercutit en el joc de l’equip.
Avui havia de ser un partit plàcid, i ho ha estat, però mes per la baixa qualitat del rival que no per mereixements nostres.
Aquest individualisme traduït en conduccions massa llargues de pilota, regats innecessaris, adorns en el joc que no aporten res, ha acabat perjudicant el nostre estil de joc que teníem assimilat.
Molts pocs han estat capaços, repeteixo avui, de fer córrer la pilota al primer o segon toc. I això dona avantatge a l’equip que ha de defendre al qui li dones possibilitat de col·locar-se en posició i avortar qualsevol jugada d’atac que intentem i de refusar centrades massa tardanes, a mes de fer que les jugades que poden finalitzar en passades en profunditat, els nostres davanters acabin en fora de joc per l’enviament final de la pilota no amb la rapidesa que calia.
Aquests errors cal corregir-los urgentment, l’entrenador ha de valorar a cadascun per l’aportació que fa positivament a l’equip i no per les individualitats que fan trencar de vegades el ritme de partit.
Ens desgastem inútilment en intents banals de superar al contrari individualment quan tenim a algun company millor situat per combinar la jugada
En definitiva avui el partit no m’ agradat per això, hem guanyat perquè érem superiors al cuer de la categoria. Però es que si haguéssim jugat com sabem en lloc de 4-0, haurien pogut ser molts mes gols.
Tres gols d’Ivan, els tres primers del partit, als minuts 8’, 23’ i 32’ deixaven el partit vist per sentencia.
Un quart de Rafa desprès d’una altre jugada individual al minut 42’ seria el darrer gol del partit. Gol després de quatre regats que possiblement en un altre partit podia haver acabat en una entrada dura del contrari, però que per la tendresa del rival ha pogut xutar finalment, quan després del primer regat tenia ja a companys ben situats per a la rematada, es un exemple del que parlava abans, i que a mes ha celebrat amb un gest estrany portant la ma a l’orella, innecessari si era una critica a tots el que estan seguint l’equip des de l’inici de la temporada i donant-los recolzament.
L’objectiu no es tant llunyà i qualsevol errada del líder l’hem d’aprofitar i no badar nosaltres, ni entrar en obsessions per lluir mes que els altres.
Cal fer equip i reconstruir-nos i jugar com fins ara heu demostrat que sabeu fer.
Sembla que al Singuerlin li està agafant el mal d’altura, que es que, quan mes a prop estant d’ésser els que mes amunt estan, els pot la pressió i s’engarroten, o el mal de la supèrbia, creient que ho tenien tot fet quan ens van guanyar.
Aprofitem-ho i anem tots a una com equip.
NO SON TANT LLUNY
Pels bons moments que hem tingut i que seran els que recordarem i per ser bona persona amb els nois, ja que independentment de que hi hagi qui pugui estar en mes o menys desacord amb les decisions, el tracte amb ells ha estat exisit segons el meu punt de vista.
COLLBLANC TORRASSA 0 - EUROPA D 3
EUROPA D 0 - SINGUERLIN 1
Ja ho havia posat fa temps, però aqui va.
You’ll never walk alone
When you walk // Quan caminis
Through a storm // a traves de la tormenta
Hold your head, up high // Mantigues el cap alt
And don’t be afraid, of the dark // I no tinguis por de la foscor
‘Coz at the end of the storm // Perque al final de la tormenta
Is a golden sky // Hi ha un cel daurat
And the sweet silver song // I una dolça canço argentada
Of the lark // d’una alosa
Walk on, through the wind // Camina a traves del vent
Walk on, through the rain // Camina sota la pluja
Though your dreams be tossed // Encara que els teus somnis es sacsegin
And blown // I es fonguin
Walk on, walk on // Camina, camina
With hope, in your heart // Amb esperança en el teu cor
And you’ll never walk alone // I mai no caminaràs sol
You’ll never walk alone // Tu mai no caminaràs sol
Alone // Sol
Walk on, walk on // Camina, camina
With hope in your hearts // Amb esperança en el cor
You’ll never walk, alone // Tu Mai no caminaras sol
EUROPA D 3 – ESCOLAPIS 1
Ha arribat el moment de la veritat. Hem arribat al moment de la temporada en lloc i en la situació desitjada per a donar un cop d’efecte a la Lliga.
Hem guanyat a dos dels rivals directes en la lluita pel títol de la competició
Un, el Carmel, fent un joc brillat i abassegador i l’altre, l’Escolapis, guanyant com s’havia de fer veient com anava el partit, fent un joc mes efectiu i molt, molt de treball.
Calia ser caut al davant de l’equip mes golejador del campionat i així ha estat en una primera meitat amb molt de respecte per part d’ambdós equips i on hem apuntalat la part defensiva on tant sols s’ha concedit una ocasió de gol a Escolapis en una mala cessió en rera i que en Buix ha aturat brillantment.
No es creaven tantes ocasions de gol com en d’altres encontres, però al minut 26’ i a la sortida d’un córner Fusté aconseguia (?) rematar a gol concedint l’àrbitre l’1-0. La veritat, tot ho he de dir, es que no puc afirmar que la pilota hagi entrat travessat totalment la línia de gol, però ha pujat al marcador.
Mes lluita en el partit i molt centre-campisme on els nostres Ion i Hugo han fet un partit força complert aguantant el ritme alt de pilota que hi havia, potser fins i tot una mica massa alt, que feia que la precisió en la darrera passada no fos la mes precisa.
Ha estat un partit on calia molta concentració i tot i no aconseguir el joc de construcció al que estem acostumats, com a minin, no fer cap errada que ens pogués costar un disgust.
Disgust que precisament a causa d’una errada del tipus que abans us parlava ha tingut l’Escolapis al minut 43’ on una falta d’enteniment entre porter i defensa en una pilota penjada a l’àrea des de lluny ha pogut tocar de cap Lluís fent el segon gol que deixava el marcador en un 2-0 a la mitja part.
En Lluís no ha estat avui tant brillant com en el partit d’el Carmel, però esperem que pel proper i decisiu dia contra el Singuerlin torni a mostrar la millor versió de Lluís que tots coneixem.
La segona part era per jugar-la amb força seny i l’equip ho ha fet. No calia tirar de excessiva ambició que pogués deixar desguarnida la part defensiva, ni caure en el joc de desqualificacions i provocacions que estranyament un equip com l’Escolapis, que hauria d’ésser del mes educats, practica.
Al 14’ de la segona meitat marcaven el seu gol d’un fort tret des de fora de l’àrea i semblava que revifaven, però el nostre equip molt ben posat en el camp no ha concedit cap mes oportunitat al contrari.
Calia, però, tancar el partit i no donar cap esperança de remuntada. I ho hem fet al 28’, amb una jugada per l’extrem de Rafa, que ha centrat per Alberto que entrant des de darrera empentava la pilota al fons de la xarxa i col·locava el 3-1 que seria definitiu.
En resum, AVUI NO HEM JUGAT COM NORMALMENT HO FEM, PERÒ HEM SABUT GUANYAR COM CALIA FER-HO. Cal saber guanyar els partits lletjos i que a fi de comptes son tres punts tant bons com els del darrer partit on hi va haver mes espectacle.
LA IMPORTÀNCIA D’UNA BANQUETA que surt a jugar amb la intensitat amb la que ho han fet els que han entrat de refresc quan el partit podia posar-se perillós pel cansament amb un partit de tant de desgast, pot fer desequilibrar els partits i donar-nos victòries precisament per la qualitat futbolística que tenen els nois.
Cal que tothom sigui conscient de que el paper que juga en un partit sigui de 80 minuts o de deu minuts, es tant important el d'un com el de l'altre. Evidentment a tothom li agrada ser el que juga mes minuts, però la falta de concentració o d’esperit de lluita del que surt menys minuts podria llençar per terra tota la feina anterior.
Crec que avui s’ha pogut veure això, doncs quan semblava que el partit baixava una mica de ritme, els canvis han tornat a fer-lo pujar, fent ja que l’Escolapis anés a remolc el temps que quedava.
El cap de setmana vinent pot ser molt gran si fem les coses com s’han de fer i segur que tothom es conscient del que ens juguem.
Es juga com s’entrena i calen uns entrenaments lluïts aquesta setmana per poder guanyar-nos el dret la setmana vinent de ser favorits al títol.
Però tot i guanyant, si ho fem, al Singuerlin, no estarà tota la feina feta, quedara molt i no ens podrem permetre el luxe de fer cap errada en el que quedarà de temporada, si volem ser Campions.
Caldrà anar per totes a tos els partits restants.
O es que hi algú que no vulgui arribar a Itaca?