dilluns, 23 de març del 2009

NO ANEM BE

COLLBLANC TORRASSA 0 - EUROPA D 3

No pel resultat, però es que jo no soc dels resultadistes.
En segons quin partit si que diria que valen els tres punts i no importa de la forma que es guanyin.
Però avui era un dia per reivindicar el caràcter d'aquest equip, i això només s'ha vist en els primers 20 minuts de partit.



Aquest 20 minuts, però ha estat un miratge, perquè després, del 0-2, l'equip s'ha anat incomprensiblement avall.

El 0-1 al minut 15' rematant de cap una piltoa centrada per Burrul



El 0-2 al minut 17', Burrull xutava la pilota al fons de la xarxa a sacada de banda de Palou.

I mes ocasions errades per la manca de tensió a partir d'aquest moment de partit.




I ja fins el 33' de la segona part res mes on Rafa marcava de penalty comés sobre ell mateix.
El perquè l'equip a decidit abaixar el ritme no ho se jo des de fora, però cal fer un anàlisi de la situació i que veieu que no es acceptable l'actitud que s'ha vist avui.

Si aquest es el tarannà amb que s'afrontaran els partits d'ara en endavant convertirem en un Via Crucis el que resta de temporada, i en lloc de fer que el Singuerlin guanyi la Lliga, li estarem regalant. Contra un equip que no es absolutament res no hem sabut jugar i ens hem anat encomanant del mal joc.

Massa conducció de pilota i voler fer coses tot sols no es com ha de jugar el nostre equip.
Fins i tot avui nosaltres hem jugat mes dur que no pas ells, dur no brut, i nosaltres no necessitem d'aquest tipus de joc.
Se que aquest equip te molt mes qualitat que la vista avui al terreny de joc del Mnpal Prevençana, doncs ho ha demostrat al decurs del que duem de temporada, però cal una bona sacsejada per a que l'equip torni a creure en ell mateix i que no es deixi arrosegar cap el desanim.
Queden molts partits i cal estar a l'aguait de qualsevol errada dels contraris per esgarrepar punts de desavantatge a la classificació.
Cal com a minin quedar segons per si sona la flauta de l'ascens.
Cal orgull de ser Europa i que els rivals, tot i no ser primers creguin que som l' equip que millor futbol fa.
Cal no tenir cap errada des d'ara i fins al final.
Cal caracter i que jugadors de pes prenguin l'iniciativa i arrosseguin als companys.
Cal compromis
Cal creure en nosaltres mateixos.
Serà dificil atrapar al lider, però si no hi posem de la nostre part serà imposible. I jo vull que l'equip segueixi lluitant i jugant com sap.
Perque si tenim jugadors motivats per fer-ho i d'altres que no donen la talla, es corre el perill de que els que si que volen, finalment abaixin el braços.



No erem avui molt superiors al rival?
No era per acabar amb molts mes gols d'avantatge?
No haviem d'haver desarbolat a la segona part un equip mort fisicament i que nomes aguatava per les ganes?



Estic una mica critic avui potser, però una cosa positiva que hi veig, son les cares amb les que sortieu del vestidor. Jo he vist que els jugadors eren conscients de que, tot i guanyar. avui havia estat un molt mal partit. Ningu millor que l'equip, si es conscient de qui i que s'ha fet malament, per corretgir-ho.

Cal tenir sort però per tenir sort cal cercarla amb ganes.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici