diumenge, 15 de març del 2009

TANT DE BO ELS MIRACLES EXISTISSIN

EUROPA D 0 - SINGUERLIN 1

Esperar que un equip que en 17 partits de Lliga tant sols ha cedit un empat i una derrota, punxi en tres dels 8 partit i mig que li queden i a més que nosaltres ho guanyem tot, es potser molt esperar.



Per això parlo dels miracles, es només en l'únic en que es pot confiar, i ara mateix no veig al Singuerlin perdent tres partits. La confiança que poden haver guanyat avui probablement els portarà cap el títol de Lliga.

No esperava aquest cop. Veient com havia jugat l'equip contra els dos anteriors rivals, brillantment contra el Carmelo i potser no tant brillant però molt efectiu i concentrat contra Escolapis, confiava en que si havíem lluitat tant per arribar en les mes optimes condicions per afrontar aquest partit, es respondria com calia.

Però no ha estat així i tothom en te part de culpa. No nomes hem perdut, segurament, la Lliga en aquest partit.
Contra el Carmel en la primera volta, regalarem tres punts que ara necessitem, o contra el Sistrells on també vam sortir al camp sense la tensió necessària, creient que guanyariem nomes per nom. L'arbitre d'aquell partit també va influir, però la superioritat s'ha demostrar en el camp i no tant sols portant una camiseta.

En cap moment hem estat capaços de fer el nostre joc.
Donava la sensació que l'equip no creia en les seves possibilitats.
Molt arreplegats al darrera i amb massa metres per recórrer fins arribar a la porteria contraria, i amb molt poques ocasions de crear perill.



No hem estat fidels al nostre estil i ho hem pagat car.

"Qui perd els origens, perd la identitat" i avui no hem semblat nosaltres ja des de el minut 1.

Ha faltat caràcter en alguns casos, doncs no es pot afrontar un partit decisiu com aquest amb el mateix tarannà que quan es juga contra Gornal o Catalonia, amb tot el respecte cap a aquests equips.

Si ja s'ha perdut la il·lusió per jugar a futbol, hi ha d'altres jugadors que han estat esperant a entrar al camp per donar mes força i amb mes ànims i empenta a l'equip.



Que hi farem...ara ja no podem arreglar el que nosaltres mateixos hem espatllat, però hem d'acabar la Lliga en el lloc mes alt possible, que ara com ara sembla que sigui el segon lloc, però si per casualitat el Siguerlin fallés i nosaltres no féssim la feina que ens toca, que es guanyar-ho tot el que queda, ens ho perdonaríem ?

La vida i la Lliga segueixen, i ara toca jugar a futbol com sabeu i passar-ho be.

Ànims a tots, i sobretot ni Buix ni Palou penseu que teniu la culpa d'aquesta situació. Una errada al darrera i una altra al davant no tindrien la menor importància si s'haguessim fet els deures ben fets.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici