HA ARRIBAT L’HORA

EUROPA D 3 – ESCOLAPIS 1

Ha arribat el moment de la veritat. Hem arribat al moment de la temporada en lloc i en la situació desitjada per a donar un cop d’efecte a la Lliga.

Hem guanyat a dos dels rivals directes en la lluita pel títol de la competició

Un, el Carmel, fent un joc brillat i abassegador i l’altre, l’Escolapis, guanyant com s’havia de fer veient com anava el partit, fent un joc mes efectiu i molt, molt de treball.

Calia ser caut al davant de l’equip mes golejador del campionat i així ha estat en una primera meitat amb molt de respecte per part d’ambdós equips i on hem apuntalat la part defensiva on tant sols s’ha concedit una ocasió de gol a Escolapis en una mala cessió en rera i que en Buix ha aturat brillantment.

No es creaven tantes ocasions de gol com en d’altres encontres, però al minut 26’ i a la sortida d’un córner Fusté aconseguia (?) rematar a gol concedint l’àrbitre l’1-0. La veritat, tot ho he de dir, es que no puc afirmar que la pilota hagi entrat travessat totalment la línia de gol, però ha pujat al marcador.

Mes lluita en el partit i molt centre-campisme on els nostres Ion i Hugo han fet un partit força complert aguantant el ritme alt de pilota que hi havia, potser fins i tot una mica massa alt, que feia que la precisió en la darrera passada no fos la mes precisa.

Ha estat un partit on calia molta concentració i tot i no aconseguir el joc de construcció al que estem acostumats, com a minin, no fer cap errada que ens pogués costar un disgust.

Disgust que precisament a causa d’una errada del tipus que abans us parlava ha tingut l’Escolapis al minut 43’ on una falta d’enteniment entre porter i defensa en una pilota penjada a l’àrea des de lluny ha pogut tocar de cap Lluís fent el segon gol que deixava el marcador en un 2-0 a la mitja part.

En Lluís no ha estat avui tant brillant com en el partit d’el Carmel, però esperem que pel proper i decisiu dia contra el Singuerlin torni a mostrar la millor versió de Lluís que tots coneixem.

La segona part era per jugar-la amb força seny i l’equip ho ha fet. No calia tirar de excessiva ambició que pogués deixar desguarnida la part defensiva, ni caure en el joc de desqualificacions i provocacions que estranyament un equip com l’Escolapis, que hauria d’ésser del mes educats, practica.

Al 14’ de la segona meitat marcaven el seu gol d’un fort tret des de fora de l’àrea i semblava que revifaven, però el nostre equip molt ben posat en el camp no ha concedit cap mes oportunitat al contrari.

Calia, però, tancar el partit i no donar cap esperança de remuntada. I ho hem fet al 28’, amb una jugada per l’extrem de Rafa, que ha centrat per Alberto que entrant des de darrera empentava la pilota al fons de la xarxa i col·locava el 3-1 que seria definitiu.

En resum, AVUI NO HEM JUGAT COM NORMALMENT HO FEM, PERÒ HEM SABUT GUANYAR COM CALIA FER-HO. Cal saber guanyar els partits lletjos i que a fi de comptes son tres punts tant bons com els del darrer partit on hi va haver mes espectacle.

LA IMPORTÀNCIA D’UNA BANQUETA que surt a jugar amb la intensitat amb la que ho han fet els que han entrat de refresc quan el partit podia posar-se perillós pel cansament amb un partit de tant de desgast, pot fer desequilibrar els partits i donar-nos victòries precisament per la qualitat futbolística que tenen els nois.

Cal que tothom sigui conscient de que el paper que juga en un partit sigui de 80 minuts o de deu minuts, es tant important el d'un com el de l'altre. Evidentment a tothom li agrada ser el que juga mes minuts, però la falta de concentració o d’esperit de lluita del que surt menys minuts podria llençar per terra tota la feina anterior.

Crec que avui s’ha pogut veure això, doncs quan semblava que el partit baixava una mica de ritme, els canvis han tornat a fer-lo pujar, fent ja que l’Escolapis anés a remolc el temps que quedava.

El cap de setmana vinent pot ser molt gran si fem les coses com s’han de fer i segur que tothom es conscient del que ens juguem.

Es juga com s’entrena i calen uns entrenaments lluïts aquesta setmana per poder guanyar-nos el dret la setmana vinent de ser favorits al títol.

Però tot i guanyant, si ho fem, al Singuerlin, no estarà tota la feina feta, quedara molt i no ens podrem permetre el luxe de fer cap errada en el que quedarà de temporada, si volem ser Campions.

Caldrà anar per totes a tos els partits restants.

O es que hi algú que no vulgui arribar a Itaca?