dilluns, 30 de març del 2009

4 - 0 i prou...

EUROPA D 4 - CATALONIA 0

No se que voleu que us digui del partit d’avui...

Una primera part mitjanament acceptable i una segona part per oblidar.

Avui començava una nova direcció per aquests nois, que tenia la difícil tasca de revifar al grup.

Doncs avui el grup no ha respost com calia.



Sembla que s’hagi perdut l’alegria i frescor que en molts partits han demostrat tenir.

Potser pel fet de tenir nou entrenador, alguns jugadors han volgut demostrar “INDIVIDUALMENT” la seva qualitat. I això ha repercutit en el joc de l’equip.

Avui havia de ser un partit plàcid, i ho ha estat, però mes per la baixa qualitat del rival que no per mereixements nostres.

Aquest individualisme traduït en conduccions massa llargues de pilota, regats innecessaris, adorns en el joc que no aporten res, ha acabat perjudicant el nostre estil de joc que teníem assimilat.


Molts pocs han estat capaços, repeteixo avui, de fer córrer la pilota al primer o segon toc. I això dona avantatge a l’equip que ha de defendre al qui li dones possibilitat de col·locar-se en posició i avortar qualsevol jugada d’atac que intentem i de refusar centrades massa tardanes, a mes de fer que les jugades que poden finalitzar en passades en profunditat, els nostres davanters acabin en fora de joc per l’enviament final de la pilota no amb la rapidesa que calia.



Aquests errors cal corregir-los urgentment, l’entrenador ha de valorar a cadascun per l’aportació que fa positivament a l’equip i no per les individualitats que fan trencar de vegades el ritme de partit.



Ens desgastem inútilment en intents banals de superar al contrari individualment quan tenim a algun company millor situat per combinar la jugada


En definitiva avui el partit no m’ agradat per això, hem guanyat perquè érem superiors al cuer de la categoria. Però es que si haguéssim jugat com sabem en lloc de 4-0, haurien pogut ser molts mes gols.


Tres gols d’Ivan, els tres primers del partit, als minuts 8’, 23’ i 32’ deixaven el partit vist per sentencia.


Un quart de Rafa desprès d’una altre jugada individual al minut 42’ seria el darrer gol del partit. Gol després de quatre regats que possiblement en un altre partit podia haver acabat en una entrada dura del contrari, però que per la tendresa del rival ha pogut xutar finalment, quan després del primer regat tenia ja a companys ben situats per a la rematada, es un exemple del que parlava abans, i que a mes ha celebrat amb un gest estrany portant la ma a l’orella, innecessari si era una critica a tots el que estan seguint l’equip des de l’inici de la temporada i donant-los recolzament.


L’objectiu no es tant llunyà i qualsevol errada del líder l’hem d’aprofitar i no badar nosaltres, ni entrar en obsessions per lluir mes que els altres.



Cal fer equip i reconstruir-nos i jugar com fins ara heu demostrat que sabeu fer.

Sembla que al Singuerlin li està agafant el mal d’altura, que es que, quan mes a prop estant d’ésser els que mes amunt estan, els pot la pressió i s’engarroten, o el mal de la supèrbia, creient que ho tenien tot fet quan ens van guanyar.


Aprofitem-ho i anem tots a una com equip.


NO SON TANT LLUNY

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici