VETERANS CATALUNYA 2 – F.P.EUROPA 4
Només hi cap un titular, però en tenia mes. Trieu el que mes us agradi. Jo he tingut que anar-lo canviant a mesura anava avançant el partit
- CENT !!!
- ESPERANT UN MIRACLE
- SEGUIM A L’AGUAIT
- LLUITAREM FINS AL FINAL
- JEKYLL & HYDE
Tornàvem a competir després de quatre setmanes i no tots eren conscients de que estàvem de nou en un partit de Lliga.
Sembla per alguns que la Lliga hagi acabat i no ens estem jugant l’ascens.
Està difícil, però seguim amb les possibilitats plenes de aconseguir la Lliga.
No es poden afrontar els partits que resten com si fossin amistosos i tot i jugar un partit correcte dins al minut 60, hi ha alguna peça de l’engranatge que rellisca.
El rival era molt dèbil i hem pogut fer un bon estrip, però com freqüentment ens ha passat ens ha mancat l’instint assassí necessari per ser l’equip mes gran d’aquesta Lliga.
Una primera part de joc força atractiu, però que s’ha arribat al descans amb un solitari gol aconseguit al minut 14 per Oriol Cuesta amb assistència d’Hugo, que ha fet un molt bon partit fins al moment en que ha marxat del partit i en dues jugades seguides s’ha auto amonestat provocant la tarja groga i forçant a ser substituït si no volíem acabar amb 10.
Ja abans d’aconseguir el primer gol al 14, podríem haver anat fàcilment 0-3, però en el moment de presentar-nos davant porta, o be el porter contrari se’ns fa molt gran o la porteria molt petita.
Protagonistes destacats d’aquesta primera part destacaria el bon partit d’Hugo fins el moment de l’amonestació, els dos Uris fent mal per les bandes i força endollats al partit i la mala sort d’Oriol Canyada en una caiguda en un salt on el contrari li ha fet clarament el llit fent que es donés un cop al cap, la frescor d’idees de Lluís, la feina d’en Ion, les aturades d’en Buix, i avui potser per la debilitat del contrari la excessiva relaxació en defensa ha fet que el Veterans disposes d’oportunitats que no s’haurien d’haver concedit.
El Veterans anava desesperat corrent darrera la pilota i fruit de la impotència feia algunes entrades no habituals en un equip que no es caracteritza pel joc brut. Recordo en parell de puntades sobre Oriol Cuesta i la ja esmentada sobre Oriol Canyada lletja pel mal que podia haver pres en la caiguda. Miratges puntuals, perquè com ja he dit no ha anat a mes i el comportament ha estat força correcte en conjunt.
S’ha sortit a la segona a decidir d’una vegada per totes, i així i a la sortida d’un córner Guillem, marca de cap i posa el 0 – 2 al minut 4 de la represa.
I dos minuts desprès, al 6, el porter treu de porta malament cedint-li la pilota a Yassine que intenta marcar, però el porter l’atura se li esmuny de les mans i Carlos l’empenta al fons de la xarxa. 0 – 3.
99 gols dúiem en aquest moment, el repte dels 100 era a l’abast, ja que semblava que la motivació tornava a ser present.
I ha arribat al minut 22 que en una jugada trenada un defensor toca la pilota amb les mans i l’àrbitre xiula penal, el llença Ion, però el porter l’atura, refusant la pilota endavant i aquesta torna als peus d’en Ion que, ara si, aconsegueix el gol 100.
I final del partit, no en el temps, però si en l’actitud. Aquí ha acabat per a molts el partit i s’han dedicat mes a fer tocs i a adornar-se improductivament que no pas a seguir jugant a futbol efectiu.
Molts no responen a la bona voluntat que hi ha de fer que tothom tingui la seva oportunitat en els partits i es una falta de respecte pels companys que si hi posen les ganes de jugar com equip.
Molts, tot i la qualitat que ningú discuteix, que tenen els jugadors de l’equip, no jugarien en unes altres circumstancies, be per l’actitud al terreny de joc, be per l’actitud a l’hora dels entrenaments.
Com a mínim, si es demanen titularitats s’ha de respondre amb entrega i compromís, cosa que fa unes setmanes sembla que alguns no combreguin amb aquests ideals.
I per això han arribat els dos gols del Veterans, producte d’aquesta desídia, un de jugada embrollada dins de l’àrea i l’altre d’una falta ben llençada, rasa i forta on un cop ha sobrepassat la tanca, es molt difícil la reacció per en Buix. 2 –4 i sort que quedava ja poca estona, doncs si el partit s’allarga i no reaccionàvem, podríem haver patit i tot.
Avui hem vist les dues cares de l’equip com si de Jekill y Hide es tractes i nomes volem veure’n una, la bona, ara no me’n recordo si era En Jekill o en Hide.
Arriba el final de Lliga i Santa Eulàlia es mes a la vora d’Itaca que nosaltres, però fIns que el vaixell no arribi a terra no ens podem donar per vençuts.
La nostre Itaca es la Primera.
