La passada setmana vam jugar un partit contra el Sant Quirze, i aquesta dos partits mes dissabte contra el Mercantil i diumenge contra la Penya Anguera.
Resultat de tots tres partits 4-1 al nostre favor.
12 gols a favor i 3 en contra, son bons números pels “resultadistes”.
Però estem al començament de temporada i no ens enganyarem que encara falten força coses per estintolar (verb posat de moda per en Joaquim nadal, i que vol dir apuntalar).
El primer partit i el segon el varem treure endavant bàsicament per la qualitat individual dels nostres. Però el tercer partit, el d’ahir al incòmode camp de l’Escola Industrial, tant per les mides del terreny de joc, com per la seva superfície, ja es va esbrinar el que pot arribar a donar de si aquest grup.
Aquest darrer partit va començar com li agrada segurament a l’Anguera jugar en el seu camp, constants arribades a totes dues porteries i joc molt directe, però no aconseguint gol cap del dos equips. El partit anava una mica boig semblant un “correcarrers” d’anades amunt i avall i amb moltes presses i ànsies en el joc d’ambdós.
Però en quan l’Europa es va assentar en el camp, van començar a moure la pilota i a tranquil·litzar el partit. I a partir d’aquell moment es va fer amb el control total del joc
En Guillem va aturar el que li arribava.
Una defensa ferrea i que tant per la banda d’en Miki, com per la d’en Danilo, els contraris van acabar desquiciats en veure la impossibilitat de penetrar, doncs els nostres avortaven qualsevol intent penyista.
A la part del centre de la defensa en Fuste com a Amo de la zona i el recolzament d’Alberto que cada cop va entrant mes en la filosofia de joc, de control i moure la pilota i desplaçaments cada cop mes encertats i triant el moment en que es correcte fer-los.
A la mitja un Lluis incommensurable amb un frec a frec amb el millor home d’ells l’11 i que va sortir guanyador en Lluís per ampli marge, acompanyat d’en Puig amb una tasca potser no tant brillant, però que no passa desapercebuda pels qui mesuren realment la vàlua del treball de cadascú en el camp.
A la mitja punta Oriol Cuesta buscant la connexió entre dobles pivots i davantera i trobant espais per atacar o servir la pilota a qui estes en millor posició.
Pel extrems Oriol Canyada i Burrull com dos estilets i fent molt mal a la defensa, i amb els conceptes de recolzament defensius força assimilats.
I en Palou tornant bojos a la defensa amb la mobilitat que necessitem de l’home del davant.
I ara una dada molt important, va sortir un equip titular en aquest partit, que ho va fer molt be, però es que quan van sortir els homes que avui eren a la banqueta, no es va resentir per res el joc de l’equip. Que vull dir amb això? Que tenim un planter força equilibrat i cap dels nostres jugadors es pot sentir titular indiscutible, doncs te al darrere un jugador que ho pot fer tant o millor que el que ha sortit d’entrada.
Així doncs, Ivan va entrar al camp abans de finalitzar la primera part i la primera pilota que toca l’aprofita per aconseguir el 0-1, merescut i fins i tot resultat curt que va acabar la primera meitat.
I al quart d’hora de la segona un gol que seria el identificatiu que busca aquest equip. Fuste serveix al primer toc cap en Carlos obert a l’extrem, Miki el doble i Carlos li envia en profunditat per a que en Miki finalitzi la jugada fent l’1-2. Un gol merescut pel grana partit que estava fent.
L’Anguera aconseguia l’1-2 d’un xut llunyà i amb efecte on en Buix no va poder arribar.
Al 24’, falta al nostre favor prop de l’àrea local que llença Alberto, deixant clavat al porter i demostrant el que pot arribar a ser aquest jugador.
Puig a la mitja hora de la segona tanca el marcador amb el quart gol nostre desprès d’una jugada al davant de porteria definint molt be la jugada.
I com deia abans, amb l’entrada dels nous efectius en el camp de Brian i David, a qui a tots dos va costar una mica d’entrar en joc, però que amb l’ajuda de tots el companys ràpidament es van connectar. Carlos amb treball efectiu per la banda dreta, Tadin seguint amb la línia de construir un mur per la banda esquerra, i en Buix que va encaixar el gol, però que no vol dir res doncs va ser un bon gol mèrit del xutador.
M’agrada com va evolucionant aquest equip i on ja es pot entreveure que viurem partits força engrescadors per part dels nostres i on reivindicarem la condició de favorits que ens volem guanyar en el camp i no per nom.
M’agrada l’actitud del grup on els entrenaments se’ls veu treballar amb ganes i concentració.
Si seguim així aconseguirem el nostre objectiu que es de moment molt lluny
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Viatjarem a Itaca tots junts
Imatges del partit contra el Sant Quirze.
