MOLTES GRACIES !!!

M9M 1 – F.P.Europa 1

Haig de començar la crònica en primer lloc felicitant al Santa Eulàlia pel títol aconseguit. Evidentment qui arriba a final de la Lliga en primer lloc es qui mereix ser campió, i la ratxa de 18 partits seguits guanyant ha estat una fita difícil d’igualar. Sincerament ENHORABONA.

No ha pogut ser...

Ens hem quedat ales portes del nostre objectiu.

Però la tristor que suposa no haver aconseguit la Lliga no esborrona el sentiment d’orgull que sento ens aquest moments per aquest equip.

Em quedo amb la imatge de l’equip lluitant fins l’últim segon per aconseguir la victòria, independentment de la dificultat que existia per arribar a guanyar la Lliga.

En cap moment s’han abaixat els braços i tot i anar perdent a la primera part per 1 – 0 s’ha aconseguit empatar i ben a prop s’ha estat d’aconseguir la victòria, però l’infortuni cara a gol que ens ha perseguit durant tota la temporada, avui també ha fet que no féssim el gol que encara ens podia donar esperances. Això i tres penaltis no assenyalats per l’àrbitre, que tot i fer un bon arbitratge, aquesta taca ha resultat decisiva en el resultat.

Un primer penal fet sobre Oriol Canyada que ha acabat senyalant com a falta fora de l’àrea. Un segon clarissim sobre Oriol Cuesta on el defensor l’ha escombrat quasi bé dins l’àrea petita. I un tercer amb unes mans que ha posat el defensor impedint que el nostre atacant progresses en la seva internada.

Fruit de l’empenta i afany Fusté ha aconseguit l’empat a la sortida d’un còrner.

M9M - EUROPA 1 -1 GOL FUSTE
by VICHILL

Ja en aquell moment havíem posat setge a la porteria del M9M. Hem fet un partit impressionant, s’ha jugat molt i molt be, hem tingut un percentatge de possessió altíssim, jo diria que mes d’un 70%, es recuperava la pilota de seguida i s’atacava amb criteri, no a la desesperada. Però amb això no hi ha prou cal definir amb el gol i no ho hem fet desgraciadament.

Ha estat de veritat un partidàs contra un gran equip que ha merescut molt mes a la Lliga, només cal recordar que han estat els primers punts que ha perdut a casa en tota la competició.

No hem quedat primers, però estic ben segur que d’haver-ho aconseguit ningú hagués dubtat dels mereixements i que no hauria estat per res injust.

Finalitzant el partit, podria pensar-se que pagava la pena que ens aboquéssim a l’atac per intentar marcar el gol que ens donés la victòria, però calia tenir el cap fred i saber de la dificultat que hi havia en que el Santa Eulalia perdés i amb l’empat ens asseguràvem el segon lloc que podria donar peu a algun ascens inesperat i el mes encertat era fer el que s’ha fet, intentar fer el gol sense que ens el fessin a nosaltres.

No hem arribat a l’Itaca del títol, però si hem arribat a d’altres Itaques.

L’Itaca de l’orgull de pertànyer a aquest equip, l’Itaca del bon futbol que ens heu fet gaudir, l’Itaca de l’amistat que heu refermat entre molts de vosaltres.

Per tot això MOLTES GRACIES

MOLTES GRACIES Vicens pels conceptes futbolístics i de comportament en el terreny de joc que has inculcat en l’equip.

MOLTES GRACIES Climent pel tracte i per desviure’t pels nostres nois.

MOLTES GRACIES Pep per estar sempre al costat i recolzant als nostres.

MOLTES GRACIES Buix, Guillem, Sergio, Ferry, Guillem, Xavi Tarroch, Fusté, Jonny, Ion, Joanet, Lluís, Hugo, Palou, Oriol Cuesta, Xavi Orte, Pol, Lasha, Carlos, Oriol Canyada i Yassine per lluitar fins el final

No ens deixem vèncer pel desànim mirem endavant i pensem el que m’ha dit amb bon criteri un amic “Avui hem fet el primer pas cap a l’ascens de l’any vinent”.

La nostre Itaca ha estat i serà la Primera.