SABEM PATIR

Vila Olímpica 1 – F.P.Europa 3

Amb la il·lusió d’estrenar la nova samarreta del Centenari del club afrontem el matx d’avui contra el Vila Olímpica.

Incontestable, aquest equip va deixant els seus rivals desarmats i sense arguments per a derrotar-nos.

Cada un dels equips contraris fa una proposta diferent i a cadascun d’ells l’equip respon amb la versió desitjada pel rival però millorada.

Si cal partit vistós, cap problema la maquina està greixada per a fer un joc de molts quilats. Si cal partit de brega, del primer fins l’últim es posa les piles i fins el darrer minut del partit s’està treballant per aconseguir l’objectiu.

Avui en un camp que podria haver estat un dels millors de Barcelona, no se ben be perquè els encarregats de dissenyar el mateix es van quedar descansats. Han creat un microcamp havent espai mes que suficient tant per les bandes, com per la llargada per aconseguir un terreny de joc amb unes dimensions força mes atractives per a desenvolupar 90 minuts de futbol. Per a Alevins o Infantils potser valdria, però per a Juvenils no es un camp on es pugui fer gaires “floritures”.

I per això que encara estàvem prenen les mides d’aquests terreny de joc que al minut 2 se’ns han avançat al marcador 1-0 i començàvem el partit a remolc del marcador.

La quantitat de recursos tàctics i tècnics d’aquest equip s’ha vist amb el canvi realitzat pel mister al quart d’hora. Quants equips es poden permetre fer un canvi on el qui surt del terreny es un central i qui entra es un extrem?. Des de fora pot semblar que sigui un suïcidi i que al quart d’hora sigui massa aviat per prendre aquesta decisió. Doncs no, el centre de la defensa s’ha vist completat amb en Fusté, i en Joanet ha passat a mig camp.

A la mitja hora, però, havíem aconseguit donar-li la volta al resultat. Pol ha marcat tots dos gols, culminant jugades de molt bona elaboració.

Fer esment de decisives intervencions d’en Buix on tant a la primera com a la segona part ha esvaït qualsevol intenció de marcar que hagi pogut mostrar el rival.

A la segona part i amb el partit força mes controlat, qui ha sortit amb ganes d’enllestir la feina ha sigut ja l’Europa i al quart d’hora de la segona Yashine superava al porter del Vila Olímpica, deixant el resultat ja tancat.

Si repasseu les cròniques veureu que poc en parlo del arbitres aquí, ara be avui cal dir només que dolent que era i que podia haver complicat el partit crispant amb les seves decisions als jugadors d’ambdós equips, fent que el partit passés a ser un intentar evitar que cap dels nostres prengués mal des de meitats de la segona part a fina l del partit, això si, sense arrugar-se el mes mínim cap dels nostres.

M’agrada aquest equip i el grau d’implicació dels nois quant entren en el camp.

L’equip te molt assumit la necessitat de la humilitat per a arribar a les fites marcades com objectiu.

Voldria, també, remarcar que estic ben segur que qualsevol dels nostres jugadors en un altre equip, seria dels que jugaria sempre els 90 minuts. I que en el nostre equip no cal cremar a cap jugador desgastant-lo i fent que arribi el final del partit sense forces. Al contrari, qualsevol jugador sap que un company pot entrar i no baixar el nivell de joc en cap moment. Això s'ha pogut demostrar en qualsevol dels moments de la temporada on hi ha hagut baixes importants i no s'han notat. També ajuda a que cap jugador s'adormi pensant que te el lloc assegurat.

Setmana a setmana anem consolidant la posició de líders sense abaixar en cap moment la guàrdia ni relaxar-nos.

Comencem la segona volta amb bon peu esperem que tot acabi com ara.

D’Itaca som lluny, però som els que estem mes a prop.

La nostre Itaca es la Primera.